febr. 012011
 

Tot sovint la retòrica política ens regala titulars molt eloqüents que deixen a la imaginació de qui els llegeix la possibilitat d’acabar-los de completar.

Un bon exemple el tenim en unes recents declaracions del president Mas: " No té cap sentit que autonomies que són menys productives que la nostra
tinguin polítiques socials més fortes que les de Catalunya. No té cap
mena de sentit que qui rep diners visqui més bé que no pas qui en dóna.
Ni que l’Estat inverteixi en infraestructures allà on no hi ha teixit
empresarial i margini territoris com per exemple Catalunya, on es genera
riquesa. No té sentit que Catalunya se sacrifiqui mentre l’Estat llença
els diners."

Després de compartir el contingut d’aquestes paraules, però, em queda una pregunta:  "i?…"

Aquí és on s’acaba la retòrica i comença la política (o la necessitat imperiosa de ser).

css.php