Feb 092011
 

Els grans canvis socials demanen temps, molt temps, i una consolidació profunda en una gran majoria social. Aquest, justament, és el procés que està seguint Catalunya pel que fa al seu futur com a nació.  El catalanisme, històricament, ha jugat a trobar un encaix digne amb Espanya, en una estratègia que ha arribat, si fa no fa, fins al darrer canvi de segle, i amb el resultat que tots coneixem i patim. Ara, però, l’escenari va canviant i allò que era només un postul.lat ideològic d’una minoria, la independència, està passant a ser un patrimoni de milers i milers de persones que troben vies d’expressió com les consultes sobiranistes o la manifestació de l’estiu passat, i que ara, finalment, arriba al Parlament de Catalunya.

Solidaritat Catalana per a Independència ha presentat una proposició de llei que dibuixa el procés polític a seguir per a la declaració d’independència de Catalunya, al llarg d’aquesta legislatura, mitjançant les nostres institucions i sota el lideratge del Govern.

Ara caldrà veure com es desenvolupa el debat parlamentari.  De moment,  la proposició ha estat admesa a tràmit, per la Mesa del Parlament, amb els vots en contra de PP i PSC -totalment previsible.  Serà, ben segur, un debat molt més interessant i transcendent que no ens pensem, perquè la majoria que ha fet possible que es debati és la mateixa que li pot donar viabilitat.

Ja no es tracta de somnis ideològics individuals.  Ara és un text a debat parlamentari i l’ocasió d’aprofitar tot el potencial polític de les nostres institucions.  Això promet, perquè quan una idea pot arribar a un parlament és perquè té una base social molt sòlida, i contra el poder de la societat no hi ha govern ni règim que pugui.

 

css.php