oct. 142018
 

Ja és ben cert que la seguretat total no existeix.  Vivim en el nostre món particular, senzill o complex, però amb la íntima certesa que és segur i que ens proporciona un determinat nivell d’estabilitat.  Però no sempre és així, i sabem de sobres que, quan menys ho esperem, qualsevol circumstància fa trontollar tota aquesta anhelada seguretat.

I quan tot trontolla, si no volem caure, cal agafar-se fort, amb ungles i dents, a allò que encara és sòlid i segur, perquè fins i tot enmig del caos més absolut, sempre hi ha aquella barra, aquella tanca, aquella mà amiga a la qual aferrar-se per mantenir-se dempeus mentre la tempesta passa i torna la calma.

Passen coses.  Sempre passen coses.  Però el secret per tirar endavant sempre és el mateix:  davant de qualsevol dificultat, destriar allò que és temporal, i per tant transitori, i abraçar-se amb força a allò que sempre hi és i que sempre tenim a l’abast.  Amb aquesta petita o gran seguretat, de ben segur, tenim prou per superar les turbulències i per no defallir davant de cap contratemps.  Tot és saber valorar la realitat en la seva justa dimensió i actuar en conseqüència, sabedors que mai no estem sols davant de res.

css.php