Ja és ben cert que la seguretat total no existeix. Vivim en el nostre món particular, senzill o complex, però amb la íntima certesa que és segur i que ens proporciona un determinat nivell d’estabilitat. Però no sempre és així, i sabem de sobres que, quan menys ho esperem, qualsevol circumstància fa trontollar tota aquesta anhelada seguretat.
I quan tot trontolla, si no volem caure, cal agafar-se fort, amb ungles i dents, a allò que encara és sòlid i segur, perquè fins i tot enmig del caos més absolut, sempre hi ha aquella barra, aquella tanca, aquella mà amiga a la qual aferrar-se per mantenir-se dempeus mentre la tempesta passa i torna la calma.
Passen coses. Sempre passen coses. Però el secret per tirar endavant sempre és el mateix: davant de qualsevol dificultat, destriar allò que és temporal, i per tant transitori, i abraçar-se amb força a allò que sempre hi és i que sempre tenim a l’abast. Amb aquesta petita o gran seguretat, de ben segur, tenim prou per superar les turbulències i per no defallir davant de cap contratemps. Tot és saber valorar la realitat en la seva justa dimensió i actuar en conseqüència, sabedors que mai no estem sols davant de res.
One Response to “Quan tot es mou”
Leave a Reply
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
Voy a patentar una expresión (porque estoy segura que yo me la inventé) y es: “Bendita rutina”
La estabilidad representada en la rutina para mí es valiosa, asocio las dos cosas desde siempre.
Ahora tenemos que cambiar nuestra rutina y se pierde un poco la referencia; pero habrá que dirigir nuevamente la atención como tú dices a nuestro fondo, al subtono de nuestra vida, a las cosas y personas que nos importan y luego ojalá todos podamos retomar nuestro día día y volveré con gusto como siempre a mi bendita rutina.