oct. 212018
 

Tot el que tenim a prop, ben mirat, és part del nostre present però, sobretot, ens evoca el passat. Un llibre, una taula, una habitació, un bolígraf, un vestit, un paisatge, un cotxe, un nino de peluix, una copa… tot té la seva història particular, menuda o transcendental, per a cadascun de nosaltres, sempre única i sempre diferent, i ens dona la calidesa dels records que necessitem per sentir-nos còmodes i a casa, en la seva companyia.

Alguna cosa semblant, i encara més intensament, passa amb les persones, des de la família fins als rostres desconeguts que se’ns acaben fent familiars per repetits,  cada dia, a la mateixa hora, al mateix lloc, passant pels amics, coneguts, companys…  Les persones són part del nostre present, i amb elles, o sense elles, dibuixem el nostre futur;  però també són record, sensacions, nostàlgia, dolor o joia.  En qualsevol cas, part indestriable d’allò que ens fa ser com som, a cada moment.

I és que ben mirat, com va dir algú, som nosaltres i les nostres circumstàncies.  Nosaltres i els nostres records que sempre acudeixen, tossuts, a fer-nos companyia.  Malament rai quan res ni ningú no ens evoca res.  Quina realitat tan buida, si sempre és nova per estrenar.  De vegades val la pena fer una repassada panoràmica a tot allò que ens envolta, per entendre on som i per tenir la certesa que anem cap a on anem i fem el que fem, no ho farem sols.  Aquesta és la gran riquesa de l’existència, i només això acaba de donar sentit i gruix a les nostres vides, amb la seva capacitat evocadora i orientadora al mateix temps.  Només així som realment conscients que seguim vius, que hem viscut i que encara ens queda molt per descobrir.

css.php