Oct 222018
 

Al pas que anem, caldrà inventar una nova figura de dirigent, en aquest país, la de president, vicepresident, o el que calgui, empresonat o exiliat.  I és que resulta, com a mínim, curiós, veure Pablo Iglesias, que no és al govern de Madrid, negociant els pressupostos de l’Estat, amb Junqueras o Puigdemont, que no els van permetre ser al govern de Catalunya, per obra del 155 i gràcia del jutge Llarena.  Curiosos interlocutors, si més no.  O tot plegat és una farsa que amaga no sé quina cosa, o el nivell d’esperpent de la política espanyola (i en bona part de la catalana), està superant tots els límits de la imaginació, per més desbocada que aquesta sigui.

En qualsevol cas, o hi ha un gir espectacular dels esdeveniments i del panorama actual que ho capgiri tot, i que es pugui pair -cosa cada dia més complicada, en matèria política-, o anem camí d’una bateria d’eleccions i de fracassos molt més que notòria.  Però no ens cal patir massa.  Avui és dilluns, aquest cap de setmana Messi es va lesionar i sembla que estarà unes quantes setmanes de baixa, partit contra el Madrid inclòs.  Ja tenim tema.  Ja tenim totes les portades i bona part dels espais informatius ocupats.  Això si que serà treure del primer pla la política;  i si no, al temps.  Ja es pot negociar d’amagatotis tot el que calgui, que bona part de la gent estarà massa ocupada per seguir què passa, pendent dels capricis d’una pilota i del colze d’aquest homenot contemporani.

Mentre la intel·ligència artificial avança i les màquines cada dia són mes i més capaces de fer gairebé qualsevol cosa, la intel·ligència humana va per uns altres camins, entre l’absurd irracional d’una política que cada dia té més de novel·la negra siciliana, i la passió, sempre excessiva, del futbol i els seus moderns herois eternament entronitzats.  I tots contents.  No sé si tips, però contents.

css.php