oct. 172018
 

Serà perquè cada dia que sembla més una espècie en vies d’extinció, o serà per simple sentit comú, però un dels valors que caldria reivindicar més en el món en què vivim és la coherència, l’harmonia entre allò que es diu, que es proclama, i allò que es fa.  Cansa molt l’allau de missatges d’un determinat color que es veuen contradits per la realitat dels fets, ja sigui des de la política, els bancs, la publicitat o, per què no, els amics i, fins i tot de vegades, la família.  De vegades fa l’efecte que vivim en un món de farsa, que amaga una realitat que ningú vol mostrar.

Ahir, per exemple, van haver xiulets, i molts, en un estadi de futbol mentre sonava l’himne de la selecció anglesa, rival de l’espanyola, per part dels seguidors de la roja. Curiosament, els mateixos seguidors que es posaven les mans al cap quan seguidors catalans o bascos xiulaven l’himne espanyol, en una final de Copa del Rei, posem per cas.  Pel que fa als comentaristes esportius, si fa no fa el mateix, amb el clímax en els comentaris del locutors de Televisió Espanyola, mirant, desesperats, de justificar el soroll durant la interpretació del God Save the Queen, amb la cridòria dels 3.000 espectadors britànics presents a les grades, que es veu que haurien mantingut un respectuós silenci mentre sonava l’himne espanyol, curiosament.

Coherència, si us plau.  O xiular un himne és legítima llibertat d’expressió, o és punible sempre.  Però, és clar, per arribar a la coherència cal un cap mínimament moblat i endreçat, i sembla que aquest petit detall no és moneda d’ús corrent entre els fanàtics hispans.  Ja tindrà conya que s’acabi sancionant la Reial Federació Espanyola de Futbol per aquest motiu, vistos els precedents quan els xiulets van contra els símbols que tant defensen, i quan no és el primer cop, ni de bon tros, que els seguidors espanyols xiulen himnes dels països rivals.  Quant costa justificar segons què, i quin ridícul es pot arribar a fer quan s’intenta.  Marca Espanya, un cop més.

css.php