Una pèssima notícia que ens ha deixat 2010 ha estat la jubilació de l’Òscar Nebreda, ninotaire, com sovint es definia, d’El Jueves.
Amb la seva desaparició professional es perd, per a mi, el darrer dels tres grans dibuixants humoristics que hem tingut els darrers temps: ell mateix, amb el seu impagable Profesor Cojonciano, Ivà (Historias de la puta mili i Makinavaja, el último choriso) i Perich, i el seu inqualificable gat. Tots tres van coincidir en uns anys magnífics d’El Jueves, una publicació que ens segueix presentant la seva visió àcida i corrossiva de la realitat social i dels seus personatges més rellevants.
Que serveixin aquestes línies per agrair la seva feina a l’Òscar Nebreda, que tant va tenir a veure, a través d’altres projectes com Barrabás o El Papus (sí, sí, el de la bomba), a fer-nos una mica més divertida i suportable una època molt difícil i sovint massa complicada d’entendre, plena d’atacs, de censura i de segrestos de publicacions, que arrenca a les acaballes del franquisme, a principis dels anys 70, i arriba fins ara mateix, de fet (no fa pas tant que encara es va segrestar un número d’El Jueves).
Bona jubilació, Sr. Nebrera, i que no li faltin coloms a qui donar de menjar, ni obres per contemplar, com demana en el seu vídeo de comiat.
I moltes gràcies per tants somriures. Falta ens feien (i ens fan).
