L’Òscar ha plegat.
Una pèssima notícia que ens ha deixat 2010 ha estat la jubilació de l’Òscar Nebreda, ninotaire, com sovint es definia, d’El Jueves.
Amb la seva desaparició professional es perd, per a mi, el darrer dels tres grans dibuixants humoristics que hem tingut els darrers temps: ell mateix, amb el seu impagable Profesor Cojonciano, Ivà (Historias de la puta mili i Makinavaja, el último choriso) i Perich, i el seu inqualificable gat. Tots tres van coincidir en uns anys magnífics d’El Jueves, una publicació que ens segueix presentant la seva visió àcida i corrossiva de la realitat social i dels seus personatges més rellevants.
Que serveixin aquestes línies per agrair la seva feina a l’Òscar Nebreda, que tant va tenir a veure, a través d’altres projectes com Barrabás o El Papus (sí, sí, el de la bomba), a fer-nos una mica més divertida i suportable una època molt difícil i sovint massa complicada d’entendre, plena d’atacs, de censura i de segrestos de publicacions, que arrenca a les acaballes del franquisme, a principis dels anys 70, i arriba fins ara mateix, de fet (no fa pas tant que encara es va segrestar un número d’El Jueves).
Bona jubilació, Sr. Nebrera, i que no li faltin coloms a qui donar de menjar, ni obres per contemplar, com demana en el seu vídeo de comiat.
I moltes gràcies per tants somriures. Falta ens feien (i ens fan).
