Gen 072011
 

Si vull trobar una descripció que realment em pugui acostar, ni que sigui remotament, a la idea d’agonia i sofriment extrem, he de recórrer a la que es fa a la pel.lícula "La vida secreta de las palabras", d’Isabel Coixet.

A partir d’aquella duríssima descripció puc fer un primer i mínim intent d’imaginar, des de la meva comoditat, al sofriment inhumà que tantes i tantes persones van patir els camps d’extermini, a mans del nazisme, en qualsevol de les seves variants.

Davant d’aquestes imatges tan crues com reals, no puc sentir més que indignació i pànic quan sento com respectables personatges públics tan impresentables com l’alcalde de Valladolid, el popular Francisco Javier León de la Riva, o l’escriptor Arturo Pérez-Reverte, frivolitzen el nazisme i els seus crims en massa fins al punt de comparar la situació que van patir els jueus, entre molts altres col.lectius, amb la dels fumadors.

Banalitzar l’agonia i el dolor extrem de milions de persones és tan perillós, tan cruel i tant inhumà, que només pot sortir de ments que o bé neguen els exterminis, o bé els justifiquen.

Dubto que una comparació com aquesta pogués sortir mai a Alemanya.  Però a Espanya, ja se sap…

 

css.php