Gen 032011
 

Quan hi ha un govern nou, la temptació de fer canvis prou visibles per transmetre una primera sensació d’activitat és molt gran.  Així, tal com ha pasat ara, es redueixen conselleries (o s’agrupen àmbits competencials), es modifiquen noms de departaments… i es projecta una primera imatge d’optimització de recursos.

Tota reducció, com la de conselleries, trasllada a l’opinió pública una percepció immediata d’estalvi.  Però mirem-ho amb calma:  s’elimina un conseller i, a tot estirar, el seu entorn més immediat (força petit), però no tota la resta de persones, que estan assignades a competències concretres que, evidentment, no despareixen.  No massa estalvi, doncs.

D’altra banda, canviar el nom d’un departament, i per a mi l’exemple paradigmàtic és "ensenyament-educació", fa uns anys, i ara "educació-ensenyament" implica una despesa important en noves retolacions i en el canvi de qualsevol suport on aparegui el nom.  En alguns casos potser és imprescindible, perquè la reordenació de competències ho aconsella, però en altres com el que he esmentat, francament…

I per acabar, reassignar matèries d’un departament a un altre, perquè se n’elimina algun, comporta despeses importants d’ajustaments informàtics, per exemple, duplicitats en alguns serveis generals i, tot sovint, mudances, amb el cost que té tot plegat.

Potser cal pensar-s’ho dos cops abans de demanar públicament segons quins "aprimaments" de l’administració i pensar bé abans de "vendre" segons quins estalvis, que potser no ho són tant.

 

css.php