Gen 122011
 

La manera com un govern s’articula, en bona part, serveix per fer visibles quines poden ser les seves prioritats.  El nou Govern de la Generalitat no és cap excepció a aquest principi i, a hores d’ara, ja podem fer alguna constatació interessant.

Si repassem els nous departaments i els seus respectius àmbits competencials, veurem, per exemple, que la política lingüística torna a Cultura, amb rang de direcció general, tal com havia estat amb governs convergents anteriors, abandonant l’adscripció a Vicepresidència, com a secretaria.

Aquests dies hem pogut llegir comentaris al respecte, i no gaire positius, val a dir-ho.  És cert que posar la política lingüística del país al mateix calaix que el patrimoni, la cultura tradicional, el cinema o la música, d’entrada, no té per què ser negatiu, però tampoc té per què ser positiu, sobretot perquè implica la "sectorització" d’una qüestió, la llengua, present en tots els àmbits socials i que, si més no en teoria, tenia una posició més transversal a Vicepresidència, tot i que els resultats, aquests darrers anys, no sent dolents, tampoc no van ser per tirar coets. 

Personalment, crec que serà més important la línia de treball que s’estableixi i el pressupost que s’hi dediqui, que no pas l’adscripció orgànica en sentit estricte. De tota manera, en un moment com el que vivim, de clara ofensiva contra el català, semblaria que tot suport institucional clar hauria de ser benvingut, per no dir imprescindible, i més ara que som a les portes d’una nova ofensiva jurídica contra la nostra llengua, en aquest cas contra la presència social de l’occità.

Ja veurem què en surt de tot plegat, però d’entrada, sí que pot sorprendre que la política lingüística passi a ser considerada una manifestació cultural, amb tot el que comporta, tant de positiu com de negatiu, mentre l’esport segueix sent "qüestió d’estat", o competència presidencial, si voleu.

Tot són punts de vista i prioritats. D’identitat, millor no parlar-ne, en aquest cas.

css.php