Gen 262011
 

En unes recents declaracions, el president del Congrès dels Diputats, José Bono, comentava, referint-se a Castella-La Manxa, que un bon dia es van despertar amb la notícia que havien de ser una comunitat autònoma, tot i que no ho havien demanat.

Ja és ben cert, ja.  Per un cop, no li puc discutir.  Això va ser el cafè per a tothom de l’estat de les autonomies.  El problema és que aquells que sí que ho havíem demanat, Catalunya i Euskadi, vam haver de de veure com les nostres aspiracions s’aigualien en aquest cafè escaldat.

Ara s’ha vist que el sistema és tan insostenible com absurd, però la responsabilitat, no fos cas, no és ni de qui va crear aquest invent, ni de qui se n’ha servit per viure de rendes alienes.  No, la culpa és, sobretot, de Catalunya.

Ja se senten veus que demanen el tancament o la privatització de les televisions autonòmiques (les que emeten alguna cosa en català, evidentment); la nova regulació de les caixes d’estalvis comportarà, tard o d’hora, una pèrdua de gruix financer a Catalunya en favor d’Espanya; el Tribunal Constitucional encara ha de dictar sentència sobre temes tan bàsics com la llei d’educació; el govern d’Espanya amenaça amb bloquejar les finanaces catalanes impedint l’emissió de deute; l’ofensiva contra la nostra llengua és brutal, com no havia estat mai en democràcia… Que no en tenim prou?

Està molt clar que rere els discursos del PP sobre la necessitat de fer marxa enrere amb les autonomies i de reforçar la unitat d’Espanya hi ha el fidel braç executor del PSOE. En aquests temes és evident que no hi ha absolutament cap diferència.

Això no té remei.  Preparem-nos per a una espanyolització massiva, en tots els fronts, que portarà Catalunya a 30 o 40 anys enrere, a nivell polític, econònic, social… L’única alternativa és marxar. Fins i tot algú amb la prudència política del president Pujol ho veu inevitable.

Tot i que és evident que la cosa ja no dóna més de si, dubto que els nostres representants polítics actuals tinguin la consideració de posar rumb cap a un futur millor.  I ja és ben trist.

css.php