Gen 102011
 

La manera com un govern s’articula, en bona part, serveix per fer visibles quines poden ser les seves prioritats.  El nou Govern de la Generalitat no és cap excepció a aquest principi i, a hores d’ara, ja podem fer alguna constatació interessant.

Si repassem els nous departaments i els seus respectius àmbits competencials, veurem, per exemple, que la política lingüística torna a Cultura, amb rang de direcció general, tal com havia estat amb governs convergents anteriors, abandonant l’adscripció a Vicepresidència, com a secretaria.

Aquests dies hem pogut llegir comentaris al respecte, i no gaire positius, val a dir-ho.  És cert que posar la política lingüística del país al mateix calaix que el patrimoni, la cultura tradicional, el cinema o la música, d’entrada, no té per què ser negatiu, però tampoc té per què ser positiu, sobretot perquè implica una "sectorització" de la llengua que, si més no en teoria, tenia una posició més transversal a Vicepresidència; tot i que els resultats, aquests darrers anys, no sent dolents, tampoc no van ser per tirar coets. 

Personalment, crec que serà més important la línia de treball que s’estableixi i el pressupost que s’hi dediqui, que no pas l’adscripció orgànica en sentit estricte.  En qualsevol cas, en un moment com el que vivim, de clara ofensiva contra el català, semblaria que tot suport institucional hauria de ser benvingut, i molt necessari, i més ara que som a les portes d’una nova ofensiva jurídica contra la nostra llengua, en aquest cas contra la presència social de l’occità.

Ja veurem què en surt de tot plegat, però d’entrada, potser sí que pot sorprendre que la política lingüística passi a ser considerada una manifestació cultural, amb tot el que comporta, tant de positiu com de negatiu, mentre l’esport segueix sent "qüestió d’estat", o competència presidencial, si voleu.

Tot són punts de vista i prioritats.

Gen 102011
 

El premi Nobel de física Murray Gell-Mann va dir, referint-se a la manera com interactuen les partícules en la mecànica quàntica, que "tot el que no està prohibit és obligatori".

Crec que hauríem de fer aquesta cita "manual de capçalera dels catalans del segle XXI". Si el coneixement de la física quàntica es desenvoluparà durant aquest segle, tal com es preveu, potser la nostra manera de concebre la societat, també ho haurà de fer (això ja no es preveu tan nítidament).

Mentre no arribem a tenir un país normal, amb una estructura d’estat europeu normal, haurem d’explotar al màxim el poc que ens permeten i bastir estratègies noves.  Així, caldrà tenir sempre present que ens ha de ser obligatori tot allò que no estigui expressament prohibit.  Estic pensant, evidentment, en tot el que té a veure amb la nostra realitat nacional, amb la nostra capacitat d’autogovern, amb la nostra identitat i amb l’ús i presència de la nostra llengua.

Podria ser un bon full de ruta per a futurs governs, oi?  Explotar al màxim el nostre potencial, gran o petit, i avall.  Ara només falta que qui té més capacitat de fer, faci.  Nosaltres, per la nostra banda, ja anirem fent, però cal més.  Molt més.

Cada dia m’atreu més la mecànica quàntica, tot i que no hi entenc ni un borrall.

css.php