Nov 202010
 

El passat 22 de setembre vaig tenir el privilegi de viure al Parlament de Catalunya l’aprovació de la Llei de l’occità, aranès a l’Aran i he d’afirmar, sense cap rubor, que va ser un moment emocionant, de reconeixement polític i legal d’una realitat lingüística, però també social, cultural, identitària (sí, dic "identitària") amb una història duríssima al darrere.

Avui, a Besièrs, es clou la Mòstra de Cinèma Occitan "Llanterna Digital" 2010, que va sortir de Lleida el mes de juny i ha visitat Vielha, Ostana, Tolosa, Barcelona i, en versió reduïda, Tàrrega i La Seu d’Urgell, amb molt bona acollida arreu, val a dir-ho.

Després de haver estat al Parlament i d’haver assistir a algunes de les sessions de la Mòstra a diferents localitats, em pregunto:  on són tots els diputats i diputades que aplaudien notòriament?  on és el seu suport a les iniciatives concretes de promoció de l’occità?

Lamentablement, una cosa és l’ofici de diputat i una altra el compromís, amb la llengua en aquest cas.

Sí, ja sé que el que comento és una siple anècdota, però tot sovint, les petites anècdotes ens ajuden a veure amb claredat altres realitats més complexes.

css.php