Nov 192010
 

No sóc ningú per qüestionar el treball dels assessors d’imatge i de comunicació dels líders polítics.  De tota manera, sí que puc expressar un suggeriment:  podrien deixar de fer el ridícul?

Em cansa i em decep profundament veure les persones que han de dirigir el futur del meu país intentant fer-se les simpàtiques ja sigui em mànigues de camisa (immaculadament blanca i amb els botó del coll descordat, preferentment), pujant al metro (sí, sí, al metro), ballant sense traça, remenant una cassola gegantina ben protegides per un ridícul davantal, muntant en bicicleta sense cap gràcia, practicant barroerament qualsevol esport, repartint floretes per barris humils (amb els cotxes oficials en doble fila entorpint en trànsit, ben vigilats, això sí, per la guàrdia urbana)… repassem els mitjans i veurem quina galeria dels horrors hi trobarem, falsos orgasmes inclosos -tota una declaració de principis, la falsedat…

Realment creuen que aquestes imatges, més pròpies de reculls de vídeos còmics, els poden fer guanyar un sol vot?  Imagino que sí, i per això ho fan. De fet, el ridícul polític tampoc no és patrimoni dels catalans, tot i que déu n’hi do, el nivell.

Amb tota humilitat, m’agradaria que, ni que fos per provar, algun polític fes campanya tal com el veiem cada dia, amb el posat de la seva activitat habitual.  Segur que ens resultaria molt més versemblant, ens el creuríem i, fins i tot, potser, el votaríem per honest.

Ja és vell allò del "circ de la política", però potser hi manquen artistes i hi sobren bestiesses.  I en un escenari cada cop més mancat d’ètica, l’estètica pren valor per ella mateixa.

Dignificar l’exercici de la política passa per dignificar la imatge i les formes d’expressió dels seus representants.  I si a sobre pot ser en català, ja posats…

css.php