Nov 142010
 

Si hi ha una cosa que m’indigna, a nivell personal, és la mentida.  L’engany conscient.

A nivell polític, la mentida em reulta encara molt més execrable, si cap.  Quin respecte ens pot merèixer un polític que ens menteix?  Com podem creure en la seva paraula i confiar-li la gestió pública?

Per què els governs de Catalunya i d’Espanya (pressumpte govern amic) fa cinc anys que ens aseguren que l’Estat Espanyol paga la traducció al català de determinades normes europees, així com la correspondència dels ciutadans en aquesta llengua, quan no ho ha fet mai, ni ho pensa fer, tal com ha reconegut el secretari d’Estat per a la Unió Europea fa pocs dies?

Ara, després de cinc anys de mentides, ja sabem que no podem adreçar-nos a les institucions europees en català, perquè ningú traduirà la nostra correspondència, i que no cal que esperem legislació comunitària en la nosta llengua, si més no si qui ha de pagar és qui s’hi va comprometre.

Cinc anys mentint és mentir massa.  Què es deuen pensar que som?

 

css.php