Nov 162010
 

Ja es veu clara la resposta dels poders espanyols al creixement del sentiment independentitsta a Catalunya.

Si en un primer moment, i parlo de la consulta d’Arenys, va ser una oposició frontal, que encara va servir per atiar més l’independentisme, ara, després de la manifestació del 10 de juliol, i quan la concurrència electoral de partits d’aquest signe, tot i que dispersa, és prou significativa, la postura és espanyolitzar les eleccions: desembarcament massiu de líders i polítics espanyols, castellanització dels mítings, orientació dels discursos a un enfrontament PSOE – PP (com si aquest segon fos una alternativa, a Catalunya)…

L’objectiu és diluir el pes social d’unes eleccions catalanes i convertir-les en una mena de primàries, de test, de les espanyoles.  Si hi afegim la coincidència de dates amb el Barça – Madrid de futbol, veiem que res no és casual. Una participació baixa, encara que ho neguin, seria molt ben rebuda perquè "aquestes eleccions no interessen ni als catalans".

Realment ens trobem davant d’una convocatòria marcada per la dialèctica Catalunya – Espanya, perquè els dos grans partits espanyols presents al Parlament de Catalunya així ho han volgut (en això els és molt fàcil posar-se d’acord), no per la nostra consciència nacional.

Tanmateix, potser caldria aprofitar el moment i revindicar-nos com a país, amb permís dels partits més nostrats, evidentment. Només així podrem ser el que vulguem, no el que ens dictin.

 

css.php