Hem fet la castanyada, un any més. Hem compartit taula i castanyes i panellets i moscatell amb els nostres, i hem rigut amb una carabassa amb ulls i boca i nas, i una espelma a dins. Tot s’hi val i tot ens fa servei per conjurar els mals auguris. I hem guanyat, un cop més. Encarem tardor i hivern amb esperança renovada.
A casa, paisatge després de la batalla, i una formació multicolor de penons i estandards domèstics a l’estenedor que proclama el nostre triomf.
Ens agrada compartir les petites victòries a la desesperança que ens assetja cada dia, al voltant d’una taula, amb els nostres, com la tribu d’Astèrix.
