Nov 052010
 

"Que el Papa parli català és la millor campanya que se li ha fet mai".  Mariano Rajoy dixit.

Estaria totalment d’acord amb aquesta bajanada si donéssim per suposat que tot el que pot esperar una llengua (diferent a l’espanyola, evidentment) és que algú prou conegut la faci servir, mecànicament, reproduint una seqüència de sons, en públic, sense entendre massa bé què està dient. Però no és el cas.

Per a tots els que exigim respecte als nostres drets lingüístics, uns drets tan legítims com qualsevol altre dret humà, tant ens fa que sigui el Papa de Roma o el rei de Bhutan qui deixi anar quatre paraules en català, si no podem fer servir la nostra llengua sempre i arreu, al nostre propi país, en nom de qui sap quines lleis que tot sovint semblen més aviat mandats divins.

Babegem, doncs, i donem-nos per satisfets quan Benet XVI digui el que hagi de dir, en una llengua estranya, que algú li ha dit que existeix i que li servirà per fer-se més simpàtic i proper als catalans.

Sr. Rajoy, si el màxim servei que podem esperar respecte a la llengua és que el Papa la faci servir per a dir quatre coses, francament, es pot estalviar l’esforç.  No cal que es cansi.  Aquesta "campanya", com vostè la qualifica, no ens fa cap falta i ens surt massa cara, als catalans.

Encara rai que sabem que tot això no és més que una nova tossada de les ja habituals contra el català.  Amb benedicció urbi et orbi, aquest cop, això sí.

css.php