Nov 092010
 

Les subvencions són aquell mecanisme pervers que fan servir totes les administracions per posar diners a iniciatives privades perquè puguin tirar endavant projectes d’interès general.

He pogut conèixer, al llarg de la meva carrera professional, diferents convocatòries amb finalitats diverses i sempre m’ha quedat el mal regust de boca de constatar:

1.  Que la major part de projectes s’haurien fet igualment sense diners públics.

2.  Que bona part dels projectes fets, potser no calien.

3.  Que hi ha entitats que són autèntiques professionals de la subvenció, no de les idees.

D’altra banda, també puc donar fe que les actuacions més exitoses que conec són fruit d’un acord entre la iniciativa pública i la privada, que acorden uns objectius concrets a assolir i el grau d’implicació de cada part i assumeixen, cadascuna, els compromissos que l’acord comporta.  Clar i efectiu.

Em sap greu, però les subvencions em segueixen sonant a obrir la porta perquè tothom que compleixi unes bases vagi a pidolar i, si tot va bé, després d’un tràmit feixuc i obstruccionista, l’administració farà la seva exhibició de magnanimitat caritativa, en el millor dels casos.

Nov 092010
 

Algun responsable polític, preferentment municipal, podria deixar un moment la seva feina habitual i preparar una resposta clara a totes les mentides que corren per Internet i de boca en boca respecte als privilegis dels immigrants?

Si els meus fills han de tenir escola, transport i menjador de franc i diners per estar escolaritzats, la meva dona i jo sous vitalicis més enllà de qualsevol prestació ordinària, llum, aigua, gas i internet pagats, pis de franc i moltes més meravelles que corren per la xarxa sense que ningú les desmenteixi, em començo a plantejar si no val la pena demanar la nacionalitat senegalesa, posem per cas, i tornar a començar.

Aquest és el missatge que està fent forat al nostre país.  La divisió ja existeix, i deixem-nos estar de bones intencions.  Ara només cal esperar algun linxament fruit de la tensió (tant de bo m’equivoqui, però crec que és qüestió de temps) per començar a prendre mesures, més enllà de les paraules amables.

Deixar que una societat es bipolaritzi i es tibi d’aquesta manera és una temeritat absolutament irresponsable.

Mentre els carrers s’omplen de rumors tendenciosos i de mentides assumides com a certeses, els nostres responsables polítics miren cap a una altra banda i callen.  Per què?  De debó, no ho entenc.

css.php