Nov 182010
 

En unes recents declaracions, al meu parer especialment brillants, a Vilaweb TV
el Dr. Josep Murgades afirma que la política lingüística que s’ha
vingut fent fins ara, és la del "màxim insuficient"; és a dir, el màxim
que es pot fer sense arribar a capgirar l’hegemonia de l’espanyol (és a
dir, comentari meu:  sense molestar gaire ni trencar res).

Molt
em temo que aquesta no és una característica exclusiva de la política
lingüística i que és la política catalana al complet la que està feta de
"màxims insuficients", sota la cotilla de la interpretació de l’ínclita
Constitució Espanyola i el seu estat de les autonomie.

D’aquí a
quatre dies tenim eleccions.  Potser és el moment d’optar per un "mínim
suficient", si més no: "potser caldria que trenquéssim la rutina fent
algun gest desmesurat, alguna sublimitat que capgirés la història",
citant Martí i Pol. 

Segur que tots els que som i ens sentim catalans i, per tant, protagonistes únics del nostre destí hi sortiríem guanyant.

Nov 182010
 

En unes recents declaracions, al meu parer especialment brillants, a Vilaweb TV
el Dr. Josep Murgades afirma que la política lingüística que s’ha
vingut fent fins ara, és la del "màxim insuficient"; és a dir, el màxim
que es pot fer sense arribar a capgirar l’hegemonia de l’espanyol (és a
dir, comentari meu:  sense molestar gaire ni trencar res).

Molt
em temo que aquesta no és una característica exclusiva de la política
lingüística i que és la política catalana al complet la que està feta de
"màxims insuficients", sota la cotilla de la interpretació de l’ínclita
Constitució Espanyola i el seu estat de les autonomie.

D’aquí a
quatre dies tenim eleccions.  Potser és el moment d’optar per un "mínim
suficient", si més no: "potser caldria que trenquéssim la rutina fent
algun gest desmesurat, alguna sublimitat que capgirés la història",
citant Martí i Pol. 

Segur que tots els que som i ens sentim catalans i, per tant, protagonistes únics del nostre destí hi sortiríem guanyant.

Nov 182010
 

En unes recents declaracions, al meu parer especialment brillants, a Vilaweb TV
el Dr. Josep Murgades afirma que la política lingüística que s’ha
vingut fent fins ara, és la del "màxim insuficient"; és a dir, el màxim
que es pot fer sense arribar a capgirar l’hegemonia de l’espanyol (és a
dir, comentari meu:  sense molestar gaire ni trencar res).

Molt
em temo que aquesta no és una característica exclusiva de la política
lingüística i que és la política catalana al complet la que està feta de
"màxims insuficients", sota la cotilla de la interpretació de l’ínclita
Constitució Espanyola i el seu estat de les autonomie.

D’aquí a
quatre dies tenim eleccions.  Potser és el moment d’optar per un "mínim
suficient", si més no: "potser caldria que trenquéssim la rutina fent
algun gest desmesurat, alguna sublimitat que capgirés la història",
citant Martí i Pol. 

Segur que tots els que som i ens sentim catalans i, per tant, protagonistes únics del nostre destí hi sortiríem guanyant.

Nov 182010
 

Força, equilibri, valor i seny.  Quatre paraules que trobem en els versos d’"Els Xiquets de Valls", de Josep Anselm Clavé i que han esdevingut el lema dels castellers.

Des d’aquest novembre de 2010, els castells ja són patrimoni immaterial de la humanitat; ja són una part d’allò que la humanitat, sense distinció de races, religions, identitats, cultures… considera propi i irrenunciable i, per tant, digne de ser preservat com a part de l’imaginari col.lectiu, en un sentit ampli.

Aquesta universalització dels castells, però, també ens ha de fer mirar endins, sense complexos, i ajudar-nos a veure’ns en aquestes torres fantàstiques, perquè massa sovint, nosaltres, com a poble, hem tingut massa seny i massa equilibri, però ens han faltat la força i el valor.  I sense aquests quatre elements, sense tots quatre alhora, res no pot tirar amunt amb garanties.  Això ho sap qualsevol cap de colla competent, i ho sap aplicar.

Felicitats, castellers!  Seguiu fent-nos enveja, amb el vostre esforç, a veure si un dia, realment, sabem reunir força, equilibri, valor i seny, tots plegats, i fem l’aleta, com a país.

css.php