Ago 092019
 

Enmig del maremàgnum de realitat en què vivim, potser no estar de més deixar una mica d’espai perquè aforin els desigs i tinguin pista lliure per existir les sensacions, perquè no tot és allò que es pot tocar, ni la fredor de les dades.

Tot sovint, en tots els àmbits, parlem d’objectius, o d’il·lusions, fins i tot. Potser no estaria de més parlar de tant en tant de desigs (un concepte amb mala reputació que caldria anar rehabilitant), d’allò que volem i, perquè realment ho volem amb tota l`ànima, mirarem de fer-ho realitat. D’altra banda, qui no ha sentit mai el benestar d’una sensació agradable, més enllà del fet objectiu que la provoca, tant si és un paisatge, una companyia, una melodia, una olor… No hi fa res si podem identificar, analitzar i definir al detall la causa, el que importa realment és la sensació que ens deixa.

I per si pot semblar que tot plegat és massa eteri, pensem que ja fa dies que hem passat del desig d’un futur diferent, que ens va guiar durant molt de temps, a l’estratègia freda i de poc recorregut, en una mena de campi qui pugui mal dissimulat. I per si no fos prou, més enllà dels resultats electorals, dels nombres d’escons o de regidors, la sensació que fa el país, en general, és de desconcert i de fracàs. I les sensacions no són fàcils de rebatre amb dades.

Segurament l’estiu és, o pot ser, un moment ideal per fer un parèntesi en el pragmatisme quotidià i en les pautes imposades, per deixar espai a les sensacions i als desigs. Potser després, per obra i gràcia seva, sabrem definir nous objectius i noves rutes, i tot serà diferent i millor.

css.php