Ago 012019
 

És ben sabut que quan el president de qualsevol equip de futbol, després d’una derrota, es desfà en elogis cap a l’entrenador i el ratifica en el seu càrrec, aquest entrenador ja pot anar fent les maletes, que és més fora que dins del club.

M’ha vingut al cap aquesta mena de constant del comportament humà en llegir que el Departament de Salut respon al requeriment ministerial de rebaixar la despesa sanitària i farmacèutica, amb un contundent “no hi farem cap retallada”. Hem de començar a patir? No sé, però per si de cas… I és que no és nova la degradació induïda dels serveis públics catalans, ja siguin les grans infraestructures (aeroport, ferrocarril o carreteres, sense anar més lluny), com els serveis socials més bàsics, com ara l’atenció a la salut dels ciutadans, allò que algú va afirmar sense cap mena de rubor que ens havien destrossat, en un rampell de sinceritat sense precedents.

Amb una economia totalment intervinguda i fiscalitzada com la que encara tenim (o patim), aquesta mena de suposades recomanacions sona a autèntica amenaça, perquè el control de l’execució del pressupost ja fa temps que no el tenim nosaltres, no ens enganyem. Si hi afegim una maquinària administrativa acostumada a combregar amb rodes molí i a empassar-se el que calgui, des de la intervenció econòmica fins al cessament i empresonament del Govern, el caldo de cultiu està més que a punt. Digueu-me pessimista, però per si de cas, mirem de no posar-nos gaire malalts, que pinten bastos, un cop més. I ja sabem que amb la salut no s’hi juga. O potser sí?

css.php