Ago 052019
 

La saviesa popular, aquesta mena d’intel·ligència natural que ha desenvolupat l’ésser humà, i també els pobles com a societat, es demana què en sap, el gat, de fer culleres, si no és cullerer? I de tant en tant, davant de determinades situacions, aquesta saviesa antiga ens fa pensar i ens dona la resposta, al mateix temps. Certament, poc sabrà la pobra bestiola d’un ofici que desconeix.

Ahir llegia que el Rei d’Espanya vol que es pugui formar govern, abans que tornar a anar a eleccions. Una postura prou lògica, aquesta de mirar d’evitar votacions, en algú que mai no ha passat per les urnes, de fet. Altra cosa és fer mans i mànigues per arribar al poder, o per mantenir-s’hi. Aquest ja és un altre terreny, més conegut i que resulta més familiar.

Per la seva banda, sigui per la relaxació estival, sigui per no fer més soroll que l’imprescindible en aquesta ocasió, el president Sánchez, després de repartir carnets de culpable a tort i a dret, sembla que ha decidit prendre’s un respir i deixar, si més no en públic, de buscar noves aliances i nous pactes per conservar la presidència. Caldrà veure si en això dels pactes i el diàleg no tornem a parlar, en realitat, de gats i de culleres. Temps al temps.

Realment, mai no deixarà de sorprendre’ns aquesta avançada democràcia monàrquica, encara que tot sovint calgui recórrer al refranyer per entendre el que passa, més enllà de les opinions de sempre i de les lloances immerescudes.

css.php