Ago 032019
 

Això no hi ha qui ho aturi. Amb pas monòton i constant hem arribat, un any més, a l’agost, aquesta mena de punt central del calendari, que per força marca un abans i un desprès, en el curs implacable de l’any. Mes de calor, de vacances i de trencament de les rutines, sense cap mena de dubtes.

Ben mirat, agost és un més curiós. Un mes de comiats de gent que va i que ve, de viatges a les famílies, de plantilles a la meitat, a la feina, i d’activitat alentida fins a l’ensopiment, segons com i segons on. Al mateix temps, però, agost és un mes de retrobaments amb gent que potser fa un any que no hem vist, a qualsevol racó de la platja o de la muntanya, o de reunions a casa amb la familiaritat i la informalitat que el bon temps i les nits suaus propicien. En definitiva, agost és aquell mes diferent, esperat i que sempre acaba deixant imatges i records en la memòria.

Aprofitem, doncs, ara que hi som, els dies llargs que encara ens queden, tot i que a poc a poc es van escurçant camí d’una tardor que encara sentim llunyana. Compartim temps, taula, paraules i sensacions amb aquells que fa temps que no veiem o amb aquells que sempre tenim a la vora, enmig de la calidesa d’un temps amable i d’una llum que dibuixa a tot color el nostre dia a dia, abans les pluges i la fresca no ens recloguin a l’interior de les cases, i el calendari no ens torni a imposar la monotonia dels dies grisos de la rutina, sempre massa breus i sense llum, i sempre ensopits.

css.php