Set 302012
 

Constància no és una paraula amb gaire bona reputació en uns temps en què la immediatesa ha esdevingut gairebé paradigma d’èxit.  Però si hi ens ho mirem bé i enfoquem els nostres objectius una mica més enllà de la propera mitja hora, aquesta paraula entre mig oblidada i gairebé proscrita comença a desplegar tot el seu sentit.

Tenir constància és difícil, perquè implica tenir sempre ben presents d’una idea clara i d’un objectiu ben definit , i això no és senzill quan les coses (sobretot les més insubstancials, val a dir-ho) canvien a gran velocitat.  De tota manera, si aconseguim fixar aquest objectiu, aquesta nostra idea, tot es fa més nítid i ens adonem que ja comença a dependre només de nosaltres.

Constància implica paciència, capacitat de resistir, complicitats… en definitiva, tot allò que dóna una mica de sentit a les nostres vides.  Constància és llevar-se cada matí quan encara és fosc per tirar endavant un negoci, o per donar el millor d’un mateix en qualsevol feina, o estudiar curs rere curs sense defallir, o compartir la vida i les dificultats amb la parella, amb els fills, o construir un nou país… Constància és el luxe de no renunciar a les coses perquè costen i gaudir de cada petit èxit, segurs que després d’un, tard o d’hora, en vindrà un altre.

Fa uns anys vaig llegir aquest llibre supervendes que és “El secret” i, francament, segueixo creient més en la constància (fins i tot amb unes gotes de tossudesa) que en actuar com si ja s’hagués arribat allà on es volia arribar, perquè per aconseguir un determinat objectiu cal molt més que una actitud, un posat, o una impostura;  cal un esforç indefallible i sostingut, i també la capacitat d’aprofitar qualsevol oportunitat que ens hi acosti, perquè aconseguir les coses tot sovint implica sumar, encara que sigui pagant el preu d’alentir la marxa.  Aquesta estratègia, aquesta manera de fer, encara que costi de creure de bon començament, sempre acostuma a donar resultats satisfactoris.

Sempre podem repassar mentalment tot el que hem fet amb constància al llarg de les nostres vides i, ja de passada, tot el que hem deixat escapar per impaciència o per mandra i veurem que les dificultats, i inclús aquells que hem tingut en contra, s’han esvaït i abandonat abans que nosaltres i que, al capdavall, ens n’hem sortit.

css.php