Set 072012
 

Som a tocar de la gran marxa sobre Barcelona per demanar la independència de Catalunya i pràcticament tot és a punt:

– Més de 700 autocars i 3 trens, en un desplegament de mitjans de transport mai vist.

– Generalització de la presència d’estelades, que ja s’han convertit en el referent visual d’una Catalunya que vol ser lliure.

– Sentiment amplíssim que aquesta concentració serà realment històrica i que, aquest cop sí, hi haurà un abans i un després.

– Seguiment de la premsa internacional d’aquest procés encara popular i no prou articulat políticament, com mai no havíem vist, i amb important independència de les informacions que facilita Madrid.

– Sensació que la independència ja no és qüestió de dècades o de segles, tant per part de cada cop més catalans, com també  de cada cop més espanyols que veuen que no es poden aturar els canvis socials, en un exercici de realisme sense precedents.

I sobretot, hi ha alegria i il.lusió.  Encara que bona part de la generalització del sentiment independentista neix de la constatació del robatori que patim des de fa anys i panys, hi ha il.lusió, hi ha esperança d’un futur millor i, ara sí, possible.

Ho tenim tot a punt, nosaltres.  Només falta que els nostres representants polítics, el dia 12, sàpiguen estar a l’alçada de les circumstàncies.  En cas contrari, penso que els serà molt difícil vendre determinats discursos als centenars i centenars de milers de ciutadans que dimarts serem a Barcelona.

I és que estic convençut que aquesta concentració serà el cop de destral definitiu a les amarres a Espanya.  I també pot ser el cop de gràcia d’algunes posicions polítiques alienes a la realitat, perquè segons quina sigui la resposta dels partits el dia 12, quedarà molt clara la seva desafecció de la ciutadania, no la nostra de la política.

Dimarts, 11 de setembre, farem història.  Escriurem nosaltres, els ciutadans, la nostra història, amb lletra molt clara.

Fins dimecres !

 

 

css.php