Set 232012
 

Els territoris, com a concepte geogràfic general, tenen les seves fronteres, aquestes marques artificials que els delimiten.  D’altra banda, les magnituds físiques tenen límits, que defineixen els seus llindars màxims.  Tot i que sovint es barregen els conceptes de límit i de frontera, m’agradaria, per aquest cop, diferenciar-los, ni que només sigui a efectes de la meva reflexió.

Cadascun de nosaltres no és ni un territori ni una magnitud física, però tots i cadascun tenim els nostres límits, marcats sovint per la genètica, per la constitució física o per la capacitat intel.lectual, i també ens definim les nostres fronteres, en funció d’allà on ens sembla que podem o volem arribar.  I són aquestes fronteres les que sovint ens frenen i ens limiten, molt abans, fins i tot, que arribem a explorar les nostres capacitats reals.

Crec que és bo ser conscients dels nostres límits  i no crear-nos unes fronteres massa estrictes, que no ens permetin desenvolupar-nos en plenitud.  Serem pràcticament allò que vulguem ser, no ho oblidem.

Potser tot plegat soni a massa abstracte, però és que penso que tenim una capacitat tan gran de frenar les nostres capacitats, que val la pena, ni que només sigui per un moment, reflexionar sobre què podem fer o fins on podem arribar realment en qualsevol dels àmbits de la nostra vida.  Segurament, només cal obrir els ulls una mica més i aixecar el cap amb decisió.

I és que el mar, aquell que va i que ve sense aturar-se mai i que és calma i fúria alhora, si fa no fa com tots nosaltres, no s’acaba a la ratlla de l’horitzó.

css.php