Set 262012
 

Se n’ha parlat molt, aquestes darreres setmanes dels eufemismes que ha fet servir el president Mas per referir-se a la independència a la independència sense utilitzar aquest mot.  Potser cal repassar la definició d’eufemisme i tenir en compte que fer anar un mot o altre no altera el significat d’allò que estem dient, encara que sí la forma.

Ahir, durant el seu discurs al Parlament, el president va continuar en la mateixa línia, i dubto molt que ningú, absolutament ningú, no sortís amb la idea clara que Catalunya obre un període històric nou, cap a la seva sobirania plena, o cap a la seva independència o cap a un nou estat a Europa.  Tant li fa la paraula que utilitzem, perquè el resultat sempre és el mateix:  cap a la capacitat de governar els seus destins i els seus recurs per ella mateixa, lliurement i democràticament.

També han entès aquesta idea a Espanya i han obert una capsa de trons on hi ha des d’amenaces de tota mena (polítiques, econòmiques, militars…) fins a mentides i especulacions catastrofistes.  Més enllà, però, la premsa internacional no té cap inconvenient a veure la realitat del procés i a assumir una independència cada cop més a prop, amb naturalitat.

Ahir, en una entrevista a televisió, Oriol Pujol va remarcar que era fantàstic veure com la gent de Catalunya, malgrat la crisi, les dificultats i les retallades, a diferència d’altres països, era capaç de tirar endavant un gran projecte col.lectiu il.lusionador.  Crec que aquesta constatació és important, sobretot per respondre a tothom que parla de prioritats econòmiques que bloquegen qualsevol altre plantejament.  I és  que la sortida de la crisi, en major o menor mesura, també passa per la llibertat i per la justícia, i per la nostra capacitat de fer per nosaltres mateixos.

Aquesta és la situació:  una Espanya rància, desconcertada i sense arguments davant d’una Catalunya il.lusionada, segura de les seves capacitats i sobrada de raons.  Mentre a Espanya es trenca el contacte entre entre la política i el carrer, a Catalunya la política recull i articula el clam de la ciutadania.  La manera com es concretarà tot plegat serà el resultat de la feina dels futurs parlamentaris.

Diguem-ne com vulguem, que no hi ha eufemismes per a aquesta realitat.  La paraula il.lusió no sap d’eufemismes.

css.php