Set 012012
 

Imagineu la situació:  uns amics vostres organitzen un gran ball de disfresses i us animeu a anar-hi, però avisant que no portareu disfressa, perquè us sembla ridícul això de vestir-se de personatge extravagant, i deixant ben clar que no penseu ballar, perquè no us agrada.  Una mica estrany, oi?

Doncs justament aquesta és la postura de CiU (primer de C i després d’U) en relació amb la manifestació independentista de l’11 de setembre a Barcelona.  Hi aniran, però amb unes normes pròpies que res no tenen a veure amb les de la convocatòria.

De petit em van ensenyar que cal saber estar als llocs i actuar en conseqüència.   No sempre és fàcil i de vegades costa molt, però sempre queda el recurs d’excusar-ne l’assistència, de manera educada.  I és que no es pot intentar marcar les regles d’un joc que no és teu, per més acostumat que estiguis a manar, que sembla que és el que ens ha volgut fer amb les seves recents declaracions el ja inqualificable Antoni Duran Lleida.

La veritat és que ja no tinc clar si aquesta postura és una nova mostra de traïció al país, tant per part d’ell com de bona part dels partits que li atorguen protagonisme, sempre rere la màscara d’una suposada responsabilitat política, o és que els amics dels governs de Madrid també els estan fent el joc en la seva darrera guerra bruta.

Però bé.  Ni cas, que si volen ser els amargats de la festa (que ho seran) i fer novament el ridícul, allà ells.  Nosaltres, preparem les nostres millors gales i, el dia 11, a dir clarament qui som i què volem, sense fer trampes.

css.php