Des 192018
 

Si busquem definicions de “terrorisme”, trobarem que el terme fa referència a la utilització de la violència indiscriminada contra les persones amb la intenció de crear una situació generaitzada de por entre una població més àmplia.  Atenent-nos a aquesta idea d’utilitzar la por per aconseguir uns determinats fins, crec que no és exagerat mantenir que contra Catalunya hi ha qui fa temps que utilitza el terror com a instrument polític.

A poc a poc anem veient com, a través dels tribunals, i per més que la major part de les denúncies quedin en res, es va actuant contra tothom que diu o fa alguna cosa que determinada gent, o determinats grups polítics, considera contrària a l’ordre establert.  Els darrers que van passant per aquesta pedra implacable són els periodistes.  Abans han estat els polítics, pallassos, titellaires, musics, mecànics, mestres, policies, humoristes, funcionaris…

Fa pocs dies vam saber de la incautació de telèfons mòbils i ordinadors personals d’alguns periodistes per mirar d’identificar les seves fonsts d’informació, en una actuació que ben poc té a veure amb els drets democràtics i amb la llibertat de premsa.  I més darrerament, encara, hem sabut que una periodista de Lleida, Anna Sáez, també ha fet cap davant dels tribunals per una denúncia de l’Ajuntament de Vilanova de Sixena contra un article seu, publicat al diari “Segre” sobre el llibre “Operació trasllat”, que relata els fets de l’11 de desembre de 2017 al Museu de Lleida.

Un detall que em sembla rellevant:  aquestes darreres actuacions s’estan fent, o orquestrant, amb governs suposadament d’esquerres.  Els mateixos governs que demanen diàleg i no sé quantes coses més.  Els mateixos que parlen d’estat de dret.  Els mateixos que van aplaudir en el seu dia el 155 i que ara amenacen amb tornar-hi.  Els mateixos del ribot i dels GAL.  Situar les coses en el seu autèntic context, de vegades, ajuda a entendre la realitat i a valorar-la com cal, aban no sigui massa tard.

css.php