Des 182018
 

Poc se n’ha parlat, i no vull saber per què, de les informacions que van apareixent arran de la investigació del que va quedar dels atemptats de l’any passat a Cambrils i a les Rambles.  Si fins ara ja era més que sospitosa la relació de l’imam de Ripoll amb la policia, ara es veu que han trobat, al mòbil d’algun dels terroristes, informació sobre com fabricar artefactes explosius, en documents amb membret del Ministeri de l’Interior.  Però siguem càndids i pensem que els tals terroristes eren també uns hàbils pirates informàtics i que van entrar en els ordinadors ministerials.  Deu ser això, oi que sí?

També se’n parla poc de les burles d’alguns alts representants polítics sobre la vaga de fam que segueixen quatre presos, també polítics, a Lledoners.  Frivolitzar sobre segons quines coses, i al darrera d’una vaga de fam hi ha la salut i qui sap si la vida, hauria de desqualificar, sense miraments, els seus responsables.  Però ja se sap, en aquest país, segons qui pot dir el que vulgui amb total impunitat.  I aquest és el cas, entre molts d’altres.

Finalment, també se’n parla poc de les amenaces que des del Ministeri d’Exteriors s’estan fent als membres de la comunitat diplomàtica, si gosen posicionar-se a favor del procés català.  És el que té posar al capdavant del Ministeri un pistoler a sou, de la política.

I de propina, ben poc es parla de la manca de lideratge al nostre país.  Amb Puigdemont a fora, la sensació de buidor és enorme.  Tot és un anar fent, preparant el terreny a un judici que tampoc no solucionarà res, ans al contrari, i que ens trobarà amb la guàrdia baixa i amb la iniciativa en mans d’aquells que ens volen destruir com a país.  Però el tema és si ha d’haver o no mobilitzacions divendres.  I l’endemà?


css.php