Des 112018
 

Soroll de sabres, novament.  Tota una constant en la història d’Espanya, un país que sembla que només sap resoldre els conflictes a cop d’espasa, o a cop de creu.  Ara, però, al Segle XXI, els sabres s’embeinen en togues i els fa servir una policia al servei de la classe política.  Tot canvia, i es veu que el vell exèrcit prou feina té venent armes que no acaben de funcionar, o que són tan intel·ligents que no maten civils.  Sigui com sigui, soroll de sabres en defensa de la unitat d’Espanya, de nou.

Fa dies que es torna a parlar, i cada cop amb més força, del 155, en una esbojarrada competició, a dreta i esquerra cap a la meta del feixisme.  Ara que a Madrid ja saben que el poden aplicar sense gaires miraments i que poca resposta té, el fantasma del colpisme constitucional torna a planar sobre la nostra vida.  De fet, és l’espantall perfecte contra qualsevol acte de protesta.  Tot és terrorisme, a hores d’ara, i intervenir la Generalitat, destituir el Parlament i prendre el control de la policia costa ben poc i hi ha les majories més que suficients per fer-ho de nou, amb més intensitat, si cal, i pel temps que calgui.  Ben mirat, no ve d’un altre Govern a la presó o a l’exili.  Tampoc passa gran cosa, quan es pot inventar un relat que tot ho justifica i que, vistos els resultats, dona bons rèdits electorals.

I mentre el voltors tornen a alçar el vol sobre les possibles preses, una colla d’innocents seguixen a la presó, en vaga de fam, com a única forma de protesta davant tanta injustícia i, per què no dir-ho, de tanta indiferència, mal dissimulada entre molta xerrameca buida, i amb una demostració de força de l’executiu espanyol anunciada per al nefast dia 21.

No aprenem, i potser és que estem condemnats a repetir la història.  Encara no som prou conscients que quan els gossos borden, alguna cosa senten.  O potser és que ja va bé, tot plegat.

css.php