Des 022018
 

I com aquell que no vol la cosa (o potser, malgrat tot, segons com es miri) ja som al desembre, aquesta mena de cursa d’obstacles que ens presenta el calendari, o de final en alt d’un any que se’ns en va.  I és que el desembre és un mes que passa com bonament pot, mig espetegat entre el pont estrany de la immaculada constitució, les festes nadalenques, els sopars d’empresa i els bons auguris per a l’any que ja s’apunta.  Tot plegat, una mica estressant, però sempre sorprenent.

Desembre també és el moment d’anar tancant un any i començar a fer-ne balanç, per veure si van quadrant els números.  Un mes propici, per una raó o altra, per mirar enrere, per pensar en aquells que no són amb nosaltres, o per fer memòria d’allò que un dia va començar, enmig de totes les incerteses pròpies d’un hivern que ja tenim a tocar.

Avui, dia 2.  Un dia que, segons el refranyer popular, obliga a mirar el cel, a veure si plou o no.  Diu la dita que si plou per santa Bibiana (avui), plou quaranta dies.  De moment, i tot i que la pluja sempre acostuma a dur riquesa, sembla que la cosa no anirà per aquí.  I segurament tampoc cal, que ja portem prou aigua, que el que s’havia de netejar ja s’ha netejar, que ja s’ha fet prou saó, i que una mica de treva al paraigua no ens farà cap mal.

Saludem el desembre, mes de memòria i de festa.  I aprofitem avui mateix, que és diumenge, per gaudir de la calma meteorològica que sembla que tindrem, i per carregar les bateries per a les properes setmanes, sempre intenses i sempre seductores.

css.php