ag. 212018
 

Una manera força barroera, però prou efectiva de pervertir la realitat i de dissimular els actes més indignes, és modificar el significat de les coses, per tal de confondre aquells que no estan ben bé al cas de que passa en cada moment.  Un bon exemple són les dictadures, on la repressió política, per exemple, es fa dir ordre.  Evidentment, on no hi ha dissidència possible, no hi pot haver cap mena de desordre públic.  Darrerament estem vivint un altre bon exemple d’aquesta manera de fer, aquí, a casa nostra, amb això dels llaços grocs.

Si fem una mica, només una mica, de memòria, sabrem que els llaços grocs apareixen en suport del presos polítics, ni abans, ni després.  Per tant, el seu significat és el que és i no cap altre:  fer evident l’exigència d’alliberament d’uns presos preventius que no han estat jutjats i que no suposen cap perill per a la societat.  Darrerament, però, Ciutadans, PP i la seva cort d’escolanets mediàtics han pervertit el significat dels llaços i parlen sistemàticament de símbols separatistes i sediciosos (quan no directament supremacistes), en un intent desesperat de fer passar una legítima exigència de justícia per feixisme, directament, i més encara quan ja es qualifica, sense cap pudor, el cos de mossos d’esquadra de policia política, mirant de convertir Catalunya en una mena de país sota el control d’alguna espècie de stasi amb barretina, o amb llaç groc.

És trist veure com la manipulació de la realitat s’obre camí, amb tota impunitat en el discurs polític (especialment de la dreta, però també de l’autoproclamada esquerra) i també en el mediàtic.  Però més trist encara és comprovar com bona part de la societat de fora de Catalunya, que desconeix la realitat, és capaç de comprar-lo, en un exercici d’ignorància i d’irracionalitat que no pot dur enlloc més que al fracàs i a l’enfrontament que vaticinen -i qui sap si anuncien- aquells que han fet de l’odi l’únic discurs i l’únic ideari.

css.php