ag. 152018
 

Que la llibertat d’expressió és una autèntica fal·làcia, ara mateix, a Espanya, digui el que digui la sacrosanta Constitució, és un fet innegable.  Mai, absolutament mai, des de la mort del dictador havíem viscut una situació de persecució semblant a la que avui pateixen molts grups musicals de tot arreu, pel contingut de les lletres de les seves cançons.  El cas de Valtònyc, exiliat per aquest motiu, és un exemple paradigmàtic, però ni de bon tros una excepció al que està passant.  Ahir mateix vam saber que el grup valencià Riot Propaganda està sent investigat per la Guàrdia Civil per un suposat delicte d’odi, per les seves lletres.

Tornen els anys negres de la censura i de la repressió franquista en què les lletres dels temes que s’havien d’interpretar en un determinat concert havien de comptar amb l’aprovació de l’autoritat competent.  Ara, com abans, és aquesta mateixa autoritat, ja sigui un regidor de qualsevol ajuntament, qualsevol guàrdia o un ciutadà benpensant (Ciutadans, per exemple, ha elevat a la categoria d’agent judicial qualsevol dels seus seguidors, com bé saben a Reus), qui s’ocupa de garantir que tot es fa d’acord amb la llei (no sé ben bé quina) i que les cançons només parlin d’amor, de desamor o de com maltractar dones, però mai de política, en un sentit amplíssim del terme.

Si dir que el PP és el partit més corrupte de la Via Làctia és delicte d’odi, malament rai.  A tot estirar podria ser un error de càlcul a l’hora de sumar tots els investigats i condemnats per corrupció d’aquesta formació i comparar el resultat amb les xifres d’altres partits amb perfils similars.  I així anem.

En fi… aquesta és la situació i la qualitat democràtica espanyola.  Per cert, per a tots aquells càndids que encara es pensen que l’origen de tots els mals és allò de l’independentisme català, que comencin a rumiar què vol dir censurar les lletres de grups valencians.   Ara són ells, però i demà?  Però no patiu, que quan les lletres (Carnaval de Cadis, sense anar més lluny) fan mofa o atempten directament contra la dignitat de polítics catalans, això de l’odi passa a ser ironia i llibertat d’expressió festiva.  Anem prenent nota, sobretot aquells que es dediquen a les lletres improvisades i sense supervisió governativa, com ara els garrotins i similars, a veure què canten.

css.php