Ago 042018
 

Per més que ho intenten, no poden.  No poden construir la realitat inexistent de les dues catalunyes enfrontades pel procés.  L’únic que hi ha, i ho saben, és una part de la societat catalana agredida (amb absoluta impunitat, dit sigui de passada) per alguns que no se senten, i que en molts casos ni són, i no s’estan de manifestar-ho, catalans.  Tot plegat, una simple provocació per mirar d’obtenir una resposta violenta que ratifiqui la seva falsa tesi.  Però no hi ha manera.

D’aquí a poc viurem un nou capítol d’aquesta provocació constant, amb motiu del primer aniversari dels atemptats de Cambrils i Barcelona, per l’assistència als actes institucionals que s’hi faran del rei de l'”a por ellos” i de la plana major del 155 (no oblidem que ara amenacen amb tornar-hi, si no fem bondat).  No respecten ni els morts ni el dolor de les famílies, cosa que prou han demostrat amb els presos polítics, no ho oblidem.  I davant d’aquest nou intent de generar violència, què hem de fer?

Sé que el que digui no passarà de simple reflexió personal, però una plantada de la política i de la societat catalanes a aquests visitants potser seria la millor resposta.  A tot estirar, una xiulada a la seva arribada, per evidenciar l’enorme cordó de seguretat que sempre ha de desplegar el monarca quan visita Catalunya per mantenir-se ben lluny dels seus suposats súbdits i, immediatament, abans que comenci cap acte, el buit.  Marxar cap a un altre lloc, potser la Plaça de Sant Jaume, en el cas de Barcelona, on una concentració silenciosa dels més alts representants polítics i la societat civil fos l’autèntic homenatge, breu, contundent i sentit, a les víctimes i la millor mostra de condol als familiars, d’aquells terribles atemptats, encara amb tantes zones fosques que els insignes forasters que vindran a retratar-se no volen, o potser saben que no poden, aclarir.

No caiguem en cap provocació.  Deixem-los sols i que quedi ben clar que no són ni el nostre govern ni el nostre cap d’estat.  I així sempre i a tot arreu on calgui, a les institucions i al carrer.  Tortosa va demostrar fa uns dies com pot ser d’efectiva la indiferència.  Aprenem la lliçó.

css.php