ag. 142018
 

Sense cap mena de dubtes, una de les pitjors coses que pot fer un polític és frivolitzar el patiment de la població a la qual se suposa que ha de servir.  Això, justament, és el que fa uns pocs dies va fer Andrea Levy, valor en alça del PP i digna representant d’aquells que volen competir amb Ciutadans per guanyar l’espai de l’extrema dreta més franquista i més feixista.  Levy va parlar de risc de guerra civil a Catalunya per culpa dels que defensem els llaços grocs (sembla que aquests llaços i aquest color han passat a ser l’origen de totes les desgràcies i l’encarnació suprema del mal).  Segons ella, podem provocar una guerra civil.

Ben mirat, però, potser sí que li he de donar la raó en una cosa a la senyora Levy.  M’explico:  per arribar a una situació bèl·lica, cal que una de les parts enceti la via de la de la violència contra l’altra.  I això sí que fa mesos que està passant a Catalunya, perquè els que defensen els postulats d’aquesta senyora, a l’empara d’una impunitat que gens té a veure amb els valor democràtics, campen com volen agredint a qui consideren enemic, sense mirar ni edat ni possibilitat de defensa.  És la violència gratuïta que genera l’odi irracional contra aquell que pensa diferent.  A l’altra banda, una resposta absolutament pacífica, sense cap agressió com a resposta.  Per tant, si ha d’haver una guerra, com diu la senyora Levy, serà perquè els seus, que tenen les armes, el poder, la ràbia i la impunitat, la provoquin.  O, si més no, ho intentin, fins al moment sense èxit.  De moment, uns peguen i els altres responen sense violència, i res no fa pensar que la situació hagi de canviar, malgrat les discrepàncies ideològiques evidents.

Parlar de guerra civil en la conjuntura actual és una nova falta de respecte -una més, de fet- als milions de morts d’aquell conflicte encara ben viu a la memòria de massa gent, i encara amb massa ferides per tancar, en bona part gràcies a aquells que van fundar i que sostenen la formació en la qual milita Andrea Levy.  Però això, ja fa anys que sabem que tant se’ls en refot.  Els morts són història, però l’odi del feixisme és ben present, gràcies a gent com ella.  Aquesta és l’autèntica i l’única llavor de l’odi i de la violència.

css.php