Ago 182018
 

Ahir va ser un dia curiós, un dia de contrastos.  D’una banda, acte institucional en record de les víctimes dels atemptats de fa un any a Barcelona i a Cambrils;  d’altra, el testimoni anònim i les mostres de condol de molta gent a les famílies de les víctimes.  I de propina, el record dels servidors públics que van fer la feina amb extrema professionalitat aquell dia.

Sense cap mena de dubtes, l’acte estrella de la jornada era el suposat homenatge a les víctimes, presidit pel rei d’Espanya, un acte que malgrat totes les proclames unionistes cridant a la seva despolitització, es va plantejar com una trobada privada i blindada on tot el protagonisme el van tenir l’exaltació de la unitat d’Espanya i de la figura del monarca, banderes rojigualdes, barrets a joc i serveis de seguretat feixistes inclosos, amb un to festiu, ofensiu i agressiu alhora, que res tenia a veure amb la memòria dels difunts.  Previsible.

Però ja sabem que una cosa són les institucions, sobretot determinades institucions, i una altra la gent del carrer, que sí que va voler oferir el seu homenatge i el seu condol, de manera discreta, amb flors o amb simple presència, tant a les Rambles com a multitud de ciutats i pobles d’arreu del país.  És el que té no buscar la foto fàcil i no haver de marcar postura de poder davant de ningú.

I per acabar, el record dels treballadors públics, començant pel que aleshores era conseller d’Interior, avui a la presó.  Un apunt:  el major Trapero va demanar fa uns dies que no se’l fes servir com a símbol de res;  i li he de donar tota la raó per dos motius:  en primer lloc, perquè està immers en un autèntic calvari judicial, i no li cal res més i, en segon lloc, i per a mi especialment, perquè com a treballador públic que és, fa un any, igual com cada dia, va fer la seva feina tan bé com la va saber fer.  Mirant la programació especial de TV3 d’ahir a la nit, vaig veure diferents funcionaris (va sent hora de reivindicar el mot, tan desprestigiat per la tradició franquista) que van donar testimoni de com es fa la feina per la qual cobren, amb dignitat i professionalitat, per damunt de la por i de qualsevol dificultat.

Ahir, ben bé, una jornada de grans contrastos, especialment destacables quan es compara la feina d’uns determinats servidors públics, que paguem entre tots i que van voler ser protagonistes al matí, sense cap mirament ni cap vergonya, amb la d’uns altres que ens van deixar les seves reflexions a la nit.  Cadascú que esculli qui mereix respecte.  Personalment, ho tinc molt clar.

css.php