Avui, per primera vegada des de que vaig començar aquestes pàgines immaterials, fa més de set anys, no sé què dir ni què escriure que no resulti excessivament ofensiu o que, directament, em pugui posar davant dels tribunals.
Avui plou, amb aquesta tenacitat de la pluja que ens tanca a casa. Avui us voldria amb nosaltres i no hi sereu. Aquesta primavera té l’olor intensa i penetrant de les fulles mortes de la tardor.
Avui m’estimo més callar. Això sí que ho puc decidir lliurement. Demà serà un altre dia. Avui encara és ahir.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=fRA2vEn4JeQ[/youtube]
