març 172018
 

Quan mor alguna persona especialment rellevant en qualsevol camp del coneixement, acostumen a recordar-se una bona colla de frases inspirades que va anar deixant anar al llarg de la seva vida.  És una mena de memòria pòstuma per al comú dels mortals que tot sovint no podem arribar a comprendre el seu llegat intel·lectual.  El darrer exemple el tenim amb Stephen Hawking, astrofísic que deixa una herència científica tan immensa com inabastable per a la major part de nosaltres, no ens enganyem.  De tota manera, els concentrats de saviesa que són algunes de les cites que corren aquests dies per tot arreu, valen molt la pena, i faríem bé de tenir-los ben presents en més d’una ocasió.

Hawking, en un moment donat, va venir a afirmar que fins i tot les persones que diuen que tot està predestinat i que no podem fer res per canviar el nostre destí, segueixen mirant a banda i banda abans de travessar el carrer.  Ben cert.  Caldria tenir a mà aquestes paraules cada cop que el desànim i la sensació d’impotència ens envaeixen.  Potser sí que no podem canviar el món ni bona part de la nostra realitat més immediata, però això no treu que per obligació, o encara més, per instint, seguim fent coses, seguim mirant a banda i banda, per més que el carrer tingui només un sentit de circulació i no percebem cap perill a prop.

Desànim i impotència són sensacions que ens poden assaltar en aquests temps estranys i gens clars que vivim.  Som humans i tenim tot el dret a sentir-les, només faltaria.  De tota manera, alguna cosa ben a dins nostre ens fa mirar abans de fer un pas;  alguna llumeta s’encén sempre al nostre inconscient i ens fa veure que no tot està perdut i que encara no és l’hora de llençar el barret al foc.  I segurament no ho serà mai.

 

css.php