març 162018
 

Diuen que un dels grans mèrits dels mags és saber atreure l’atenció de l’espectador, ni que només sigui per un breu instant, lluny del lloc on s’està produint realment el joc de mans.  D’aquesta manera, el truc es torna invisible i la il·lusió acaba sent completa.

Alguna cosa de mags deuen tenir determinats polítics, que també saben com desviar l’atenció del gran públic dels problemes reals.  Un magnífic exemple el vam tornar a tenir ahir, amb els escorcolls al Palau de la Generalitat i a la seu d’Òmnium.  Enèsims escorcolls, de fet, tant a un lloc com a l’altre.  Imaginar que a hores d’ara hi pot haver alguna cosa comprometedora, suposant que mai hi hagi existit, és somiar truites o considerar, la gent que hi treballa, directament imbècil.  Però més enllà de capses de cartró que van i venen, i que pel que es veu a la televisió no sembla que pesin gaire tenint en compte el seu volum i que suposadament contenen documents (i el paper pesa), els prestidigitadors dels poders de l’Estat van aconseguir, un cop més, desviar els focus de la multitud de passes endavant que estan fent els processos oberts per corrupció del PP o, sense anar més lluny, de la brutal repressió que estan patint a Múrcia per l’afer de les vies del tren, un afer que sí que sembla Màtrix -com dirien de bon grat la gent de Ciutadans- perquè només sembla que existeixi a les xarxes socials, o la carn dels murcians que defensen una ciutat digna, però no als mitjans de comunicació tradicionals, més ocupats en el conflicte català o en la morbositat dels crims des d’on esbombar la xenofòbia.

Ahir, nova mostra de prestidigitació mediàtica.  I no en serà la darrera, segur que no.  Si més no, tinguem clar que tot és només un macabre joc de mans, rere el qual s’amaguen el saqueig de les pensions, la criminalització de qualsevol dissidència, o les prebendes als bancs i a les concessionàries de les autopistes madrilenyes, sense anar més lluny, perquè la llista de despropòsits i indignitats podria ser llarguíssima.  El problema no som nosaltres, són ells.  I que no ens enganyin amb les seves males arts.

css.php