març 012018
 

Avui, sessió al Parlament.  Avui, novament imatges de la cambra plena -o gairebé- i novament debats, votacions i tot allò que fa que el Parlament sigui allò que és.  De tota manera, avui, sessió atípica per començar la legislatura, perquè no servirà per elegir president de la Generalitat, ni per obrir la porta a la formació d’un nou Govern, les dues institucions que encara resten pendents de recuperar després del cop del 155.

En qualsevol cas, la sessió d’avui ha de servir de molt.  En primer lloc, ens ha de situar, als espectadors que no tenim res a veure amb l’exercici de la política, enmig d’aquest mar de rumors, declaracions i mentides sobre el futur.  En segon lloc, servirà per saber si a partir d’ara ens mourem en el terreny dels principis o en el de les possibilitats, en la realitat -per dura que sigui- o en el desig.  En tercer lloc, farà visible, si encara cal, el tarannà democràtic, o no, del Govern de Madrid, mirant d’alterar com sigui, o respectant, el resultat d’unes eleccions que ells mateixos van forçar i que van perdre.  Després d’un parèntesi nadalenc extraordinàriament llarg, estaria bé tornar a una certa normalitat i començar a posar en funcionament tantes i tantes qüestions que el país necessita, no ja per evolucionar, sinó per a, simplement, subsistir amb uns mínims de qualitat.

I ara ve la meva gran pregunta que potser respondrà la sessió d’avui, o potser no:  enmig de tot aquest joc, o aquesta guerra, de la política i dels partits, què hi pinten els interessos i les necessitats de la gent del carrer?  A hores d’ara, i molt a contracor, crec que res.  Senzillament crec que estem responent amb un nivell  de dignitat i de responsabilitat molt per sobre de la qualitat de la nostra classe política.  Avui començarem a veure si estic en el cert (i m’agradaria molt equivocar-me) o si tot plegat serveix de debò per construir una societat millor, i no només per ocupar escons i càrrecs, o per evitar que s’ocupin,  a qualsevol preu.

css.php