des. 292017
 

Venen setmanes intenses.  Cal convocar el Parlament i constituir Govern.  Això que en qualsevol altre moment no seria gaire més que una simple qüestió de tràmit, vistos els resultats electorals, esdevé tot un laberint farcit de trampes, a hores d’ara.

No ens enganyem, estem encarant una reconstrucció institucional i nacional gairebé de postguerra.  L’Estat, en un parell de mesos, ha llençat tota la seva artilleria contra el país i ha fet un mal enorme a totes les estructures que han sustentat la nostra societat de les darreres dècades.  El proper govern haurà de tenir com a prioritat recuperar massa coses:  la representació exterior, la llibertat dels mestres per poder educar, uns mitjans de comunicació amenaçats i escanyats econòmicament, el teixit cultural ofegat per reclamacions d’impostos, una capacitat legislativa trinxada sistemàticament al Tribunal Constitucional, la seguretat personal dels ciutadans i de la seva capacitat d’expressió pública, el control financer…

Un panorama certament dramàtic, ben mirat.  Per tant, caldrà deixar de somiar truites, o repúbliques, una temporada i centrar-se a refer tant de mal.  Qüestió de prioritats, simplement.  I ja que caldrà desenrunar i reconstruir sistemàticament, potser és el moment de fer-ho amb mentalitat nova, amb mentalitat de futur, amb mentalitat republicana, si voleu.  Però per això caldran unes institucions (Parlament, Govern i Presidència) que no hagin d’actuar emmanillades i sotmeses al caprici d’uns fiscals i d’uns jutges que, des de la més absoluta imparcialitat política, les poden citar o empresonar en els moments més crítics de la legislatura.  I això voldrà dir molts sacrificis personals, però també molta generositat i molta intel·ligència.

Tenim per davant uns anys en què el pragmatisme més absolut haurà d’impregnar tota l’activitat política, si ens en volem sortir.  La fúria de l’Estat Espanyol s’ha manifestat amb contundència, arrasant tot el que ha trobat al seu pas, tant persones com institucions.  Podem seguir amb una mirada curta, partidista i idealista i provar d’avançar amb el lliri a la mà, o bé podem agafar els prismàtic dels futur i començar, des de les runes autonòmiques que tenim, a construir un demà, amb respostes polítiques i socials contundents, i assegurant cada pas que fem.  La gent del carrer s’ha guanyat el dret a un futur digne.  No ho oblideu:  qüestió de prioritats i de pragmatisme.  Política de postguerra en estat pur.

css.php