des. 232017
 

Ara sí que sí, entrem en el vertigen nadalenc.  Enguany, cap de setmana llarg de preparatius, de llistes, de fred, de retrobaments, d’absències, de records i de projectes.  És el que tenen aquests dies i, d’una manera o altra, a consciència o d’esme, som força fidels a les tradicions.  Què en pensaríem, de nosaltres mateixos, si no en fóssim?

Sempre és curiós comprovar que aquestes festes estimulen la memòria, molt més enllà fins i tot dels neguits i les preses del present més immediat, i tirem de records antics, inclús de records oblidats durant l’any i que, qui sap per què, aforen puntuals en determinades ocasions.  Aleshores ens sabem part de la nostra història, del nostre passat, i això ens fa sentir bé, potser perquè ens adonem que mai no estem sols i que som com som perquè no podem ser de cap altra manera.   Algú dirà que és la màgia del Nadal, igual com els bons sentiments i els desigs potser efímers, però sempre sincers, de pau i felicitat.  No ho sé, però val la pena gaudir-ne i deixar-se portar.

Tapem-nos que sembla que farà fred i encarem aquests quatre dies diferents, intensos i especials, en companyia dels nostres, tant físicament com en la memòria i, quan seiem a taula, siguem capaços, ni que només sigui per unes hores, de tastar i gaudir la serenitat i la calma que ens transmeten les tonades lentes i senzilles de qualsevol d’aquelles inevitables i tradicionals nadales que, de ben segur, també es deixaran sentir aquests dies.

css.php