des. 162017
 

Seguim en campanya i seguim amb les entrevistes de multitud de mitjans als principals candidats de cada formació.  Cert que aquestes eleccions no estaven previstes, que han caigut del cel (o de l’infern), que no tots els partits hi concorren amb les mateixes possibilitats, que alguns caps de cartell són a la presó o a l’exili, que venim d’on venim, i tot el que vulgueu, però he de confessar que em deceben profundament els futurs líders polítics del país.

Fins ara, els arguments apresos de memòria i repetits com un mantra fins a la sacietat, bàsicament, eren patrimoni d’unes determinades forces, carregades de populisme, que han basat els seus resultats en oferir solucions extremadament simples a les situacions més complexes.  D’aquesta manera podien convèncer un determinat electorat que vol les coses molt clares ( sí, o no; blanc o negre; legal o prohibit; bé o malament…) i així perpetuar una tradició històrica d’infausta memòria (o no tanta memòria) quan toquen poder.

La meva sorpresa, aquests dies, és que aquesta actitud, retòrica i repetitiva fins a l’avorriment, encara que mal dissimulada amb una major complexitat argumental (i per tant, molt més difícil d’entendre i d’acceptar), també s’està utilitzant per la resta de formacions.  Manca de nivell o pobresa ideològica?  Francament, no sé què m’estimaria més.  Sigui com sigui, estic trobant a faltar, i això em sembla molt preocupant, aquell polític capaç de respondre una pregunta sense fugir d’estudi, de manera clara, per fer arribar el seu missatge, de manera molt directa, a l’espectador o a l’oient.  Sense aquesta mena de figures, de líders, la política està condemnada a caure en mans de mediocres sense capacitat de plantejar respostes a necessitats socials canviants.  I molt em temo que en aquest punt ens trobem.  Tant de bo m’equivoqui.

Un país com el nostre mereix un millor lideratge institucional, perquè són les institucions les que cal recuperar i dignificar, i no els interessos de quatre grups, on sempre hi ha de tot, fins i tot mediocres amb càrrec, o que hi aspiren.

css.php