des. 282017
 

Hi ha discussions a les quals no caldria prendre part, i debats que no val la pena ni encetar.  De fet, discutir sobre estupideses és, gairebé per definició, estúpid.  D’altra banda, hi ha debats i propostes suposadament nous, que no són altra cosa que repeticions d’estupideses passades, degudament passades pel vernís d’una suposada modernitat, si fa no fa com les pròpies persones que les promouen.

De fet, he estat pensant si valia la pena o no dedicar-li uns minuts a l’absurda proposta de Ciutadans que porta un nom encara més absurd:  Tabàrnia.  Ben mirat, el propi nom de la cosa ja diu molt de la intel·ligència de qui hi ha al darrere.  En comparació amb aquest nom, la cèlebre Freedonia de la pel·lícula dels germans Marx resulta absolutament coherent i encertada.  Pel·lícula més que recomanable, per cert.

Ja he dit al començament que entrar en debats estúpids és propi d’estúpids, així és que només em remetre a un text que vaig trobar ahir i que parla amb prou claredat d’on ve aquesta idea de fractura.  Molta gent de Lleida, aquestes idees peregrines ja les coneixem i ja les vam patir en el seu moment, així és que ja n’estem vacunats.  Per cert, proveu de buscar l’ideari de Falange, l’original, el de José Antonio, i actualitzeu quatre detalls que immediatament detectareu i potser tindreu una aproximació molt exacta al programa electoral que han bastit aquells que van néixer només per combatre el català i que ara s’empesquen divisions territorials tan imaginatives.

És molt dur perdre, però molt més dur encara és no saber perdre.  I això ho saben a Tabàrnia o a la taverna. Tema tancat.

css.php