des. 212017
 

Avui, eleccions.  La festa de la democràcia, diuen.  En aquesta ocasió, però, amb regust de festa on vas per força i no pas per gust.  Difícilment una festa pot ser justament això, una festa, quan ve imposada, quan alguns dels convidats no hi podran assistir, perquè així ho ha decidit l’organització, o quan l’etiqueta per a l’ocasió limita, fins i tot, quins colors es poden fer servir o no.  Estrany i complicat.

Malgrat tot, assistirem a la festa i ballarem.  I tant que ballarem, sobretot perquè no ens queda cap altre remei, si volem tornar a ser amos i senyors de les nostres celebracions i no pas convidats de segona fila, com avui.

Costen molt de pair, les eleccions d’avui.  Ha costat la convocatòria i les setmanes fins ara.  I costarà molt veure segons quines cares darrere els faristols d’una institució usurpada, cantant resultats, dades i tota mena d’informacions oficials d’alguna cosa que no és, ni mai serà, seva.

Però així estan les coses i, o bé ens mudem per a l’ocasió, perquè ens hi va la vida com a país i com a societat, o ho perdem tot:  la festa i la democràcia.  No ens enganyem, la jornada d’avui no és ni democràtica ni festiva.  I així i tot, sortirem a guanyar, a donar-ho tot a la pista de ball, perquè si no, potser no hi haurà demà.

css.php