des. 042017
 

Sempre és útil tenir algú a qui donar la culpa de tots els mals.  I es veu que els catalans, darrerament, tant podem ser la reencarnació del nazisme com una mena de científics bojos capaços de tornar a la vida la bèstia de la ultradreta.  El primer fa temps que ens ho anem sentint.  El segon és la novetat de Pablo Iglesias i els seus col·legues d’aquesta esquerra espanyola que cada cop és menys esquerra i més espanyola.

Dir que l’independentisme ha despertat la ultradreta és una bajanada intel·lectual de dimensions superlatives.  És dir que la dona maltractada alimenta el maltractador, que el negre desperta els supremacistes, o que els homosexuals encenen l’homofòbia.  Doncs aquí, justament aquí, ens trobem, segons la progressia hispana.

Espanya no té remei.  Més ens val aprendre bé la lliçó.  Mai no ens podrem entendre amb qui ja li està bé la impunitat del feixisme o la calma plàcida d’un sistema que amaga totes les vergonyes, sense cap oposició digna, més enllà de quatre progres fabricats als platós de televisió que, a l’hora de la veritat, són només un engranatge més de la maquinària perversa del poder de sempre i tanquen files contra qualsevol mena de dissidència o de debat real.

Però no.  No és la independència la que alimenta la violència neofranquista.  És aquest estat democràtic, constitucional i de dret que, exactament igual com ha tret la policia a apallissar innocents o ha preparat l’exèrcit per intervenir contra la població civil, atia sempre que li convé la seva gossada salvatge a escampar l’odi i la por, enmig del silenci còmplice, o de la complicitat gens silenciosa.



css.php